Matias Spescha
Matias Spescha ei naschius ils 17 da fenadur 1925 a Trun ed ha passentau leu sia affonza e giuventetgna. Naven da 1952 han ses geniturs Josef e Catrina Spescha-Nay habitau en la Cuort Ligia Grischa e menau il Museum Sursilvan.
Suenter igl emprendissadi da cusunz ella Fabrica da ponn a Trun (1941-1944) ha Matias luvrau zacons onns en quella interpresa sco tagliadur e meinapartiziun. Matias ha sez declarau pli tard che sia lavur en fabrica, e surtut il tagliar ora las grondas teilas a maun, nua ch’ei veva num tschaffar intuitivamein proporziuns e fuormas, seigi stau d’impurtonza fundamentala per sia lavur artistica. Gia duront il temps da giuventetgna a Trun entscheiva Matias a sefatschentar cun la pictura, secapescha figurativa all’entschatta. Sin cussegl dad Alois Carigiet banduna el lu Trun e va el marcau grond a Turitg. Da 1951-1954 lavura el sco creader ed illustrader da placats pil kino Corso culs gronds stars da kino e lur figuras surdimensiunadas sils placats.
In impurtont pass pil pictur Matias ei la midada da Turitg a Paris, nua ch’el seperfecziunescha 1955-1958 ella Académie de la Grande Chaumière. Igl ei era il mument ch’el sedistacca succesivamein dalla pictura figurativa e va la via viers igl art abstract. 1958 banduna Matias Paris, il marcau grond plein truscha e caneras, e va a Bages, el departament Aude ella Frontscha dil sid.
Leu catta el la quietezia e la pusseivladad da viver da maniera sempla e favoreivla. Sco pictur eis el naturalmein era fascinaus dalla glisch speciala dil sid e dil renomau étang ch’el po tscharner da sia casa anora. Bages daventa per el sia secunda patria ed il liug principal da dimora e lavur. Cheu ha el bein era anflau sia via sco artist. Cun perseveronza e segirtad encamina el la via viers ina gronda abstracziun e reducziun, schibein pertuccont las fuormas sco las colurs ed anfla siu agen stil nunconfundibel. Leu catta el la quietezia e la pusseivladad da viver da maniera sempla e favoreivla. Sco pictur eis el naturalmein era fascinaus dalla glisch speciala dil sid e dil renomau étang ch’el po tscharner da sia casa anora. Bages daventa per el sia secunda patria ed il liug principal da dimora e lavur. Cheu ha el bein era anflau sia via sco artist. Cun perseveronza e segirtad encamina el la via viers ina gronda abstracziun e reducziun, schibein pertuccont las fuormas sco las colurs ed anfla siu agen stil nunconfundibel. Siu art sveglia emoziuns ed envida era alla meditaziun. La lavur artistica da Matias Spescha ensiara malgrad la reducziun e l’abstracziun ina gronda varietad. Sper la pictura ha Matias Spescha scaffiu numerusas plasticas, lavurs graficas ed installaziuns, picturas muralas, maletgs da tribuna e cumbinaziuns da plirs geners. Exposiziuns en Frontscha ed en biars marcaus dalla Svizra han fatg enconuschents el e siu art. Cun differents premis vegn sia ovra honorada. 1993 survegn Matias Spescha il Premi da cultura dil Cantun Grischun e 1999 il Premi d’art dil Cantun Turitg. Pil giubileum dad 80 onns ha Matias giu ina gronda exposiziun representativa ella Casa d’art a Cuera. Il medem onn expona Matias era ella Cuort Ligia Grischa a Trun ed inaugurescha sia exposiziun permanenta cun ovras regaladas al museum da sia vischnaunca nativa. Ils 28 da zercladur 2008 eis el morts e vegnius satraus giu Turitg. Dapli dall’exposiziun digl artist sin www.spazispescha.ch
